LLAR D'INFANTS EL DRAGUILÓ

Poder dedicar estones de joc amb l'infant permet establir un vincle afectiu amb ell i compartir un moment de complicitat. Sentir la presència del gest de l'educadora amb aquestes petites obres d'afecte: jugar, fent pessigolles, petites moxaines, canterelles, jocs de falda... facilita el desenvolupament emocional de l'infant i l'ajuden a adquirir els primers coneixements i estimular els sentits.

Avui dimecres els infants del Draguiló han pogut experimentar amb fulles seques.  La sala de l'entrada ha quedat farcida de fulles i semblava ben bé un mar de fulles! Els infants s'hi han rebolcat, les hem trepitjat i escoltat el crec-crec, ens les hem tirat per sobre... I a més sabeu què ha dit l'Elsa? Que feia olor de bosc!!!  Remenar, sentir, tocar, escoltar, veure els colors...  Això és el que ens agrada! 

Des de la llar entenem que les activitats del dia a dia i del quotidià són moments molt importants per els infants i que els hem de mimar. Un d’aquests moments és l’hora de dinar, ja que no   només contempla el fet de cobrir la necessitat bàsica d’alimentar sinó que també és una estona de relació i aprenentatge d’autonomia personal. Durant aquest moment són comunes les rialles, les converses del que ens ha passat, gestos d’alegria al veure el plat ple, autonomia quan mengem sols i comencem a punxar alguns aliments amb forquilla…  Moments molt quotidians però carregats de vivències i d’aprenentatges!

On és l’Arnau? Que l'heu vist??  – Taaaaat!!! De ben segur que alguna vegada heu jugat al Tat de forma inconscient però sabent que forma part de la cultura de joc d’infància.  Us sona?  El joc del “tat” es produeix aproximadament al voltant de l’any, quan l’infant és conscient del seu propi “jo." Ja sabeu que aquest joc provoca un riure ben contagiós i d’emoció al més petits de casa i a nosaltres, als adults, ens encanta. Estem segures que en moltes ocasions sou còmplices d'aquest joc que demanen: “jugar a ser amagat i a ser trobat”.  El cas és que els infants juguen a amagar-se pel plaer de ser trobats i quan s’amaguen senten que desapareixen. Per ells, desaparèixer vol dir deixar d’existir: em tapo els ulls i ja no existeixo i quan l’adult em troba torno a existir.  Amb tots aquests tipus de joc treballem la pròpia existència i el fet d’identificar-se com a persones, a auto afirmar-se amb un mateix i construir la pròpia imatge. Un dels objectius del currículum de

Com ja sabeu durant aquests mesos totes les propostes que duem a terme estan relacionades amb la tardor i el paper.  Ahir durant la sessió de psicomotricitat amb els infants de llar 2 vam incorporar rotlles i rotlles de paper higiènic. Sabeu què vam fer? Ens els vam tirar per sobre, ens hi vam rebolcar, ens hi amagàvem, els escampàvem, fèiem l'àngel, la croqueta,... Alguns infants es posaven un grapat de paper al cap i deien: "tinc uns cabells blancs", la màgia del joc simbòlic ja es deixa veure!   Va ser  fantàstic! Vam omplir tota la sala de color blanc. Ho voleu veure?

Una papallona! Una papallona! Cridava l'Elsa mentre la portava entre les seves mans! L'ha ensenyat als seus companys i fins hi tot li hem estirat les ales ja que les tenia una mica plegades. Tots l'han observat i mirat amb molta atenció. A més a més avui també hem tret algunes caixes al pati i els infants i han jugat i experimentat de moltes maneres: s'hi han  posat a dins, les han transportat a altres llocs, hi han posat sorra, han experimentat amb el joc simbòlic... Ja ho veieu! Un munt de possibilitats! Això i molt més és el que podem viure i experimentar durant les estones de pati. Si és que som una colla de curiosos! Mireu mireu!